L’altre dia em comentava un bon amic que estava pensant de tancar el seu negoci per muntar una mena de cobrador del frac al país.
Tot i que no tenia cap dubte de la seva viabilitat, els seus raonaments li posaven en qüestió fins a quin punt era constitucional perseguir els ciutadans amb tècniques més o menys punyents per reclamar-los un deute econòmic.
El cert, però és que es fa difícil trobar una bona conciliació entre els deutors i aquells que estan pendents de cobrar.
Petits empresaris han de fer mans i mànigues per pagar els seus proveïdors, perquè els seus clients encara no han fet efectiva la factura.
Dia a dia es retornen lletres, es despisten de tornar-te avançaments o no acabes de cobrar allò que toca.
Els comuns no en són una excepció. Durant un temps, per mirar de cobrar les multes de trànsit antigues s’obligava al ciutadà a pagar els temes pendents per poder accedir a qualsevol altre servei de la corporació.
Un cop demostrat que allò, podia ser efectiu però era molt poc legal, ara s’opta per publicar al BOPA la llista de morosos.
A ningú li agrada veure el seu nom en una llista d’impagats. Tot i que com tot en la vida, la llista no discrimina entre aquell que fa mans i mànigues per quedar net, del que pateix els efectes d’un error burocràtic, d’aquell que viu una situació insostenible, de qui acumula deutes sense remordiments, d’aquell que espera a tenir un gruix prou important d’impagats per fer una trucada pertinent que li solucioni la papereta.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
