Sí, ja ho sé que això del Sant Jordi és una importació catalana de fa quatre dies, però sabeu una cosa? De totes les festes que es fan i es desfan, és de les millors. I si ja fa anys que és tradició al Japó, més fàcil ha de ser per a nosaltres, germans de llengua i cultura, compartir les coses bones de la vida, oi?
Parla d’amor, que sempre va bé, i ara que sembla que les princeses fan campanya per a la preservació dels dracs, encara és millor. Roses i llibres per tot arreu, sense distinció de raça, sexe o condició.
Per poc que el temps acompa-nya, i si tenim la sort, com enguany, que el 23 d’abril no cau en festiu, gairebé podem assegurar que el negoci està garantit i mira, posats a consumir, què millor que una mica de cultura? Llibres de tota mena. Els dels autors i autores de casa, que sempre surten bé, i els de moda. Consagrats i novells es barregen a les parades, mentre ves a saber què ens impulsa a triar-ne un o altre.
Alumnes que des de primera hora fan de la rosa el seu passi al viatge de final de curs i llibreries que disposen les millors gales a la vista de tothom, mentre remenem els volums, saludem a tort i a dret i busquem la signatura que personalitzi el nostre obsequi.
Petites joies, invisibles per a alguns, peces que tanquen trencaclosques vitals, suports impecables per a tauletes coixes, dissenys espatarrants buits de contingut, clàssics incontestables, edicions acurades i joves promeses.
No cal ni tan sols que els llegim! Amb passejar-los de la mà, ja n’hi ha prou. Ja hi haurà estones de lectura la resta de l’any, quan avui, tot just encetem la primavera!
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
